“Qui és una persona cuidadora no professional?”

El cuidador o cuidadores son las personas o instituciones que se hacen cargo de las personas con algún nivel de dependencia. Son por tanto padres, madres, hijos/as, familiares, personal contratado o voluntario.

Se denominan cuidador familiar (o informales) al conjunto de personas, en un 85% mujeres, que dedican una importante actividad diaria al cuidado de sujetos con dependencias o discapacidades permanentes. Suponen un colectivo cada vez más numeroso que realizan una tarea necesaria (entre un 5 y un 10% de los mayores de 65 años tienen limitaciones de autocuidado y movilidad) que, sin embargo, es poco visible y reconocida socialmente.

"A qui s’adreça la solució tecnològica?”

Los patrones culturales tradicionales no ayudan, asignan a las mujeres el papel de proveedora principal de atención y cuidado a las personas dependientes (niños, ancianos y familiares impedidos). Sumado, a que las expectativas actuales de autosuficiencia de las familias (alta hospitalaria precoz en muchos procesos, desinstitucionalización de la enfermedad mental, conveniencia de mantener en su medio a los ancianos, enfermos terminales y personas discapacitadas) siguen reforzando esta asignación desigual para hombres y mujeres.

"Què hi trobaràs a la solució tecnològica?

Soc docent de futurs cuidadors, de tècnics en assistència sociosanitària a domicilis. Qualsevol dels meus 15 alumnes en uns mesos podria estar cuidant a aquesta senyora. I jo no puc consentir que ho facin així. Els hi explico el que ha passat i fem un petit debat. Me n’adono que tot el que hem anat explicant al llarg del curs està donant els seus fruits. Tots estan d’acord en què la cuidadora ha actuat molt malament i que la feina, per la qual estan cobrant un sou, no és aquesta. Molts alumnes estan segurs (jo també ho penso) que no és una professional i per això no se n’adona de les necessitats que té la persona que cuida. Repassem mols conceptes que han anat sortint al llarg del curs, estem cuidant persones, però per molt dependents que siguin, sempre, per davant de tot, són persones. I els cuidadors han de vetllar perquè aquestes persones gaudeixin al màxim en la seva darrera etapa de la vida. I això implica parlar amb ells amb respecte, sense infantilitzar-los, escoltar-los activament, convidar-los a una orxata o a una xocolata calenta, posar-los música que els agradi....hi ha tantes coses que es poden fer per fer-los sentir millor!